Tórtora eurasiàtica
Streptopelia turtur  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 8,2 g (pes al naixement) 136 g (pes adult) |
| Envergadura | 50 cm |
| Nombre de cries | 2 |
| Període d'incubació de l'ou | 15 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Vulnerable | |
| UICN | 22690419 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Columbiformes |
| Família | Columbidae |
| Gènere | Streptopelia |
| Espècie | Streptopelia turtur Linnaeus, 1758 |
| Subespècies | |
| |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
La tórtora o tórtora vulgar (Streptopelia turtur) és un petit i àgil ocell de l'ordre dels columbiformes comú als Països Catalans.
Noms dialectals
tortra, tórtera, tórtola, tórdola, tórdora.
Morfologia
Mesura 28 cm de llargària i 49-55 d'envergadura alar. Té les parts superiors de color castany rogenc amb taques d'un bru fosc. El cap i el coll són d'un gris rosat amb una taca llistada de blanc i negre a cada banda del coll. El pit és de color de rosa pàl·lid. La Cua negra amb les vores blanques, punxeguda i llarga. L'ull taronja envoltat d'una zona vermella intensa.
Ecologia
Viu a l'Europa Central i meridional (és rara a Escandinàvia i Rússia), a l'Àfrica del Nord i a una part de l'Àsia occidental. Hiverna a Àfrica. Està molt estesa per tot el territori català, que té zones arbrades de tota mena, i fins i tot en els parcs de les ciutats, menys al Pirineu.
És estiuenca i migradora als Països Catalans. És en l'època reproductiva quan és possible de sentir el típic parrup d'aquesta au i de tots els coloms. És agressiva territorialment. Vol ràpid amb freqüents canvis de direcció bategant les ales espasmòdicament. Un cop acabada la cria, al setembre, volen de nit (al contrari dels altres coloms) i en petits esbarts en direcció a Àfrica.[1] Menja a terra llavors i, de vegades, mol·luscs. En època de reproducció en un arbre o arbust construeix ràpidament una plataforma mal acabada, a prop de terra, que li servirà per dipositar-hi els 2 ous corresponents i perquè la femella, juntament amb el mascle, els covin durant 14 dies. 18 dies són els que necessiten els pollets per estar en condicions de deixar el niu. Fan dues cries.
Estat de conservació
Sembla que la població europea ha caigut un 62% a causa de certes pràctiques agrícoles (entre d'altres, la utilització de pesticides), a la sequera del Sahel africà i a la pressió cinegètica que pateix durant la seua migració en els països mediterranis.[2]
- Població catalana: 44.179-69.267 parelles.
- Població europea: 3.500.000-7.200.000 parelles (25-49% de la població mundial).
La tórtora a la cultura
La tórtora és un dels emblemes de l'amor, tant per les relacions estables que forma aquest animal com per les referències al Càntic dels Càntics, a les cançons populars o la poesia medieval i moderna. Mercè Rodoreda inverteix aquest simbolisme a Mirall trencat, on anuncia la mort.
Referències bíbliques
- «Que prengui també dues tórtores o dos colomins, segons els seus recursos; un dels ocells serà per al sacrifici pel pecat i l'altre per a l'holocaust». (Levític 14:22).
- "Acabat, el sacerdot prendrà una de les tórtores o un dels colomins que, segons els seus recursos, hagi presentat aquella persona». (Levític 14:30).
- «(...) el dia vuitè prendrà dues tórtores o dos colomins i els durà al sacerdot a l'entrada de la tenda del trobament». (Levític 15:29).
- «Ell li va dir: Porta'm una vedella de tres anys, una cabra de 3 anys, un moltó de 3 anys, una tórtora i un colomí». (Gènesi 14:24)
- «Quan arribà el dia de la purificació d'ells segons la Llei de Moisès, el pujaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor tal com està escrit a la Llei del Senyor: Tot mascle primogènit serà tingut com a consagrat al Senyor, i per oferir en sacrifici, com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins». (Lluc 2,22)
-
Exemplar fotografiat a la Península d'Ístria -
-
Il·lustració de la tórtora vulgar (circa 1897) -
La tórtora (obra de Sophie Gengembre Anderson) -
Il·lustració d'una tórtora (obra de l'ornitòleg anglès John Gould)
Referències
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya, planes 63-64. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ Article al periòdic The Guardian.
